martes, 21 de enero de 2014

La guerra dels Marcians, Andreu, C.P. Cristo de la Paz

LA GUERRA DELS MARCIANS

Any 13.563, Mart planeta roig. Població 12.578.863 marcians.

Guy l`emperador convoca a la seua ciutat a l`estadi de poluy, l`esport més comú allí. Ell comença a parlar i diu: marcians i marcianes cada vegada el nostre planeta està empitjorant. Estic segur que no voleu acabar com els de la “TERRA” , la nostra atmosfera està empitjorant, de fet si segueix així el nostre nucli de vida s`acabarà i tindrem que dependre de nou del mercuri, el que seria un gran.pas enrere. Tenint en compte que els humans estan molt avançats,i que a més a més amb les seues bombes ens poden desintegrar fins i tot, si detona una a 36 anys llum. O no recordeu que va passar fa 546 anys? Així que després d`això, hem decidit fer un pla que vos arribarà demà dins d`una carta.

Així que al dia següent tots es van col·locar on els indicava la seva carta i també com els indicava, uns en la plaça, altres al tramvia, al palau o al carrer,... uns de peu, altres fent el pi i d’altres que ni ells sabien el que feien. Tal com posava la nota tots començaren a dir una i altra vegada:“Ter lulu sim fer ots” . Ho digueren tots a l`hora repetidament fins que al cel va començar a enfosquir i una veu començà a ressonar per tot Mart i deia marcians no puc dir qui soc, ni d`on vinc, soles puc dir que puc complir un desig , per favor digueu-me un sol. Llavors tots a l`hora van dir: que ningú ens ataque, ni tampoc ens moleste. Val, va contestar la veu, ningú no us molestarà.

Dues setmanes després un explosiu esclatà allí, ells, enfadats invocaren a la veu, a la que van insultar. Ella, ofesa, els diguè: ”eixa bomba no tenia males intencions, per tant el desig concedit no podia fer res per evitar-la”. Després dels insults, la veu enfadada digué: estàveu protegits, ara us llevaré el desig i els humans us atacaran quan vullguen. I així va ser, en una sola setmana tota la ciutat estava destruïda, a més a més, els marcians no podien fer res per defensar-se.

Després de la conquesta, un dia els humans cansats d`ells van dir ja està bé anem a destrossar-los així que van llançar una bomba gran, gran no, grandíssima, era tan descomunal que per llançar-la van utilitzar un robot gegant per a col·locar-la dreta. Els marcians havien fet un camp de força molt resistent però a l’impactar la bomba tot es va destruir i la població passà a ser de 12 habitants. Però després de 13.300 anys Mart torna a ser quasi com era abans, encara que ara hi habiten 12.336.545 habitants, uns pocs menys que abans.
Però després encara arribaven bombes i els atacs no paraven, així que els marcians digueren: ja està bé, ara ens toca a nosaltres! Van dur endavant un pla que consistia en enviar una bomba a la Terra en forma de fulla per a que no la pogueren veure. La van llançar i als deu minuts tota la terra estava reduïda a pols. Quan la bomba arribà a la Terra, tal i com ells preveien va explotar.
Però l’explosió va desviar un coet ple de paneroles mutants del futur, que va destruir Mart i a més a més, van extingir la seua espècie però les paneroles van sobreviure i es van es van quedar allí vivint en pau.

No hay comentarios: